Monday, February 27, 2006

Ahots zuriko aratusteak

Begira zer aurkitu dudan "El Correo Español - El Pueblo Vasco" egunkari erdaldunean, nire izena!!! Egia esan prentsa euskaldunean agertzea baino ez nuen gura baina, ikus dezakezuenez, Espainolean baino ez naiz agertu. Zelango penea!


Fieles a su cita, los atorras de Mundaka afrontaron ayer con buen humor las inclemencias meteorológicas que en forma de frío y algo de lluvia les deparó el destino para festejar una de las jornadas más importantes y esperadas por parte de los vecinos. Así lo dice al menos la primera de las canciones que anualmente interpretan frente a la casa de José María Egileor, uno de los impulsores de esta celebración durante la Guerra Civil y los años de la dictadura.

'Aratuste zara, Aratuste, mundakarrentzat egun hobarik ez', -Carnaval, Carnaval, para los mundakarras no hay un día mejor-, recalca el estribillo de la pieza. Tras un multitudinario arranque, el séquito, compuesto por unas doscientas personas y un gran número de instrumentos de cuerda, acordeones y panderos, continuó su ronda para llenar de alegría con sus sones todos los rincones de la anteiglesia turística.

La comitiva, dirigida por la sabia batuta de su joven director, Markel Anasagasti, no varió un ápice su recorrido, a pesar de la lluvia, y realizó varias paradas obligatorias entre las que destacan las dos residencias de ancianos de la localidad y la calle mayor. En este punto se desarrolló uno de los momentos centrales de la jornada con la interpretación de varias melodías y la presencia de numerosos curiosos.

«A nosotros el tiempo, mal que bien, nos respeta, a las que casi siempre les cae agua de verdad es a las lamias por la tarde», comentaban dos atorras, mientras la lluvia volvía a hacer acto de presencia. El repertorio musical formado por cerca de medio centenar de piezas contaba, al igual que en anteriores ediciones, con una novedad que hacía referencia al nuevo parking de la localidad y a los ruidos que generan sus obras. La estrofa también hablaba de la afamada ola mundakarra.

Subido al árbol
El séquito blanco se mantuvo de ronda hasta bien entrada la tarde. Los muelles del puerto y la plazuela de 'Los txopos', con el director encaramado a uno de los árboles, acogieron las dos últimas paradas de los atorras.

La festividad vivió sus peores momentos durante los años de la represión. Con el paso del tiempo ha renacido con fuerza y en la actualidad disfruta de uno de los momentos más dulces.

Según la leyenda, la pulcra indumentaria de los atorras, constituida de falda, blusón y pantalones blancos, así como una funda de almohada por la cabeza y un pañuelo rojo fue utilizada por primera vez por el conde local Anton Erreka.

Este personaje, que un día llegó a su casa con unas copas de más, se vistió las enaguas de su mujer sin darse cuenta y salió a la calle para escapar a los escobazos de la enojada esposa. Los vecinos creyeron que se trataba de una genialidad más de la primera autoridad local y se dispusieron a celebrar una gran romería que no cesó hasta el toque de ánimas.De esta singular manera popularizó Erreka, sin saberlo, un traje que con el paso del tiempo se ha convertido en tradicional en los carnavales de Mundaka.

Labels: , ,

Thursday, February 23, 2006

Aratuste, zatoz bada, aratuste

Urtero legez, aurten ere, Mundakan atorrak eta lamiak izango ditugu kalejiran. Mundakarrentzat egun hoberik ez ei dago, hori dio abesti ospetsuenak bederen. Inork ez daki zelan agertu zen atorra, baina ondo dakigu mundakar bakar bat izan zela. 300 urte baino gehiagoko ohiturari buruz hitzegiten ari natzaizue, atorrak, Mundakako kale guztietatik zehar ibiliko direnak, zuriz jantzitako izaki misteriotsuak bezain alaiak dira. Almohada azalez egindako marrua daramate buruan, eta gona bi soinean, bat gerritik behera eta bestea samatik, horrez gain, marraztutako bibote ederrak erakusten dizkigute.

Goizean goiz, txistularien dianarekin atorra batzuk kalera irteten dira irina botaz, dena zinkiduz, honek aratusteen etorrera adierazten du. Mezaren ondoren, atorrek, Jose María Egileor-en etxearen parean ematen diote hasiera jaiari, Aratuste abestuz. Ondoren kanta barria entonatzen dute, aurtengoa parking berriaren obrek eragiten duten zaratari eta olatu famatua galdu izanaren arazoei buruzkoa da, 'Punba eta Punba'. Ondoren, txorrokopuntatik pasatuz, herri guztiari emango zaio bira, zenbait atsedenaldi eginez, hori bai, abesteko. Azkenik, portuan jarriko dira atorra guztiak, zuzendaria gruako kaian dela, bertan, hiruzpalau kantu ezberdin abestuko dituzte 'Jo Ta Ke' ahantzi barik, noski. Atorrek, txoputako talaian amaitzen dute kalejira eta ondorengo orduetan herri osotik barreiatuta ibiliko dira.

Arratsaldean, laminak agertuko dira algara bizian, herriko arima guztiak iratzarriz. Beraien ohiuek eta abestiek ezin izango dute Mundakako hormarik bota, horren ordez, biziki dantzatuarazi egingo dituzte mundakarrak. Lamiak kalez-kale dabiltzan bitartean atorrak ere pasakailean ibiliko dira topo egin arte, hori izaten da eguneko momenturik liluragarriena, zoratzeko modukoa, zuri-beltzak zirri eta zarra.

Besta honek hurrengo goizera arte jarraitzen du, oilarrak kukurruku egin arte hain zuzen.

Labels: , ,

Saturday, February 18, 2006

Maitasuna, bakearekin batera

Zer ete dago, herri bien artean? Zergatik datorkigu herri bietako pertsonen arteko maitasun edo lagun izateko grina? Beharbada aintzina, lotura apurrezina izango zen herri bien artean. Baina nondik dator? Ba du inok galdera hauentzako erantzunik? Agian Mundakako Jau Zuriak, Bermeiko beste Jaun bat ezagutuko zuen... edo haren alaba. Nork daki?
Gauza zera da, geure artean beti egoten garela Mundakak Bermeori zera zor diola, Bermeok Mundakari beste hori, hau duela, ez duela, hainbat bizi direla, ezetz... Baina beste batzuen aurka egiteko arin batean batzen gara, lagunik onenak izango bagina bezala, honek hainbat gauza erakuts ditzake, lotura bereziren bat, batez ere. Oraindik ez dut aurkitu honen erantzunik, baina aurkitutakoan idatziren dut.

Labels: , , ,

Wednesday, February 08, 2006

Abadetik aktorera

Filme pornografiko batek izugarrizko polemika piztu du Israelen. 2001ean pornografia telebistan ez jartzeko agindua eman zuen gobernuak, baina orain Israelgo porno salmentak handituko dituen filme bat agertu da. Bertan parte hartzen duen aktorea, orain dela gutxi arte judu ultraortodoxoa izandakoa da, gainera, filma giro oso erlijiosoan dago grabatuta, pertsonaiak juduak dira, sinesmen handikoak. Bertsio bi plazaratuko dituzte, light bat, Israelgo estaturako eta besteontzat heavy-agoa.

Ba al dugu euskal pornorik? Irrintzirik agertzen da? Xixiliwood-ekoentzako lana izango da hau. Euskal pornografiaren produktore bilakatzeko aukera badago, ekin lanari!.

Labels:

javascript hit counter